Identificació i caracterització de pacients exposats a dosis de radiació associades a tomografia computaritzada superiors a 100 mSv en un entorn real.

Identificació i caracterització de pacients exposats a dosis de radiació associades a tomografia computaritzada superiors a 100 mSv en un entorn real.

20.02.2023

Article original: Widmann G, Beyer A, Jaschke W, Luger A, Zoller H, Tilg H, Schneeberger S, Wolf D, Gizewski ER, Eder R, Torbica P, Verius M. Identification and characterization of patients being exposed to computed-tomography associated radiation-doses above 100 mSv in a real-life setting. Eur J Radiol Open. 2022 Dec 21;10:100470.

DOI: 10.1016/j.ejro.2022.100470

Sociedad: N/A.

Paraules clau: Cummulative effective dose, risk of radiation, computed tomography.

Abreviatures i acrònims utilitzats: IMC (Índex de Massa Corporal), ALARA (As Low As Reasonably Achievable) RDSR (Radiation Dose Structured Report) o OCR (Optical Character Recognition), RM (Resonància Magnètica).

Línia editorial de el nombre

L'European Journal of Radiology és una revista mensual de l'àmbit de la radiologia on es publiquen articles sobre avenços en diagnòstic per imatge en qualsevol de les modalitats existents. Els articles de la revista apareixen agrupats pels diferents òrgans sistemes, a més d'intel·ligència artificial, educació, física, evidència i estadística i intel·ligència artificial. En aquest número es publiquen un total de 36 articles, sis dels quals són de l'àmbit de la mama. Hem de destacar com la intel·ligència artificial ja és una temàtica present en radiologia, publicant-se dos articles, un dels quals analitza la millora de l'avaluació de l'eix pituitari mitjançant la reconstrucció d'imatges. Un altre dels articles que m'ha cridat l'atenció, per la seva relació amb l'article seleccionat, tracta sobre la qualitat de la imatge, la dosi rebuda i el risc de càncer a TC de crani a pediatria. Finalment assenyalar el que s'ha publicat sobre un tema recurrent com són els beneficis en l'experiència del pacient quan s'usen sistemes de preparació com els vídeos. 

Motius per a la selecció

Els riscos per a la salut dels pacients derivats de la radiació ionitzant, hauria de ser potser la preocupació més gran dels professionals de radiologia. En aquest sentit, és una obligació legal i ètica seguir el principi ALARA. Tot i que els avenços tecnològics i científics han anat permetent un major control i disminució de les dosis aplicades cal mantenir aquesta sensibilitat i responsabilitat mitjançant la formació continuada per tal de continuar afavorint aquesta millora en l'atenció al pacient. Aquest article és una oportunitat per posar-nos en alerta sobre quins són els pacients que solen rebre dosis superiors, per tal de poder ajustar els paràmetres i disminuir els riscos inherents als estudis de TC. 

Resum

Quan un pacient rep dosis superiors a 100 mSv, té un risc significatiu de tenir efectes estocàstics tal com demostra la bibliografia científica.

A l'estudi publicat, de caràcter retrospectiu, s'han revisat les exploracions de TC realitzades a més de 124.000 pacients durant un període de gairebé vuit anys (d'octubre del 2012 a abril del 2020 en un Centre Universitari Terciari) per tal de conèixer les característica dels pacients que han superat el llindar de 100 mSv, obtenint les dades a partir de programari com el RDSR o l'OCR, i amb l'aplicació de factors de ponderació d'acord amb recomanacions d'organismes oficials, havent dividit en regions anatòmiques i en cinc franges d'edat (neonats, 1,5, 10 anys i adults) i establint les mitjanes per a cada categoria.

Del total de pacients que van rebre dosis superiors a 100 mSv (2.75%) se'n va seleccionar una mostra dels 1000 que van rebre les majors dosis, resultant una mitjana d'edat de 63.9 anys dels quals 72.9% tenien càncer.

Les dades obtingudes van demostrar que la dosi mitjana efectiva va ser de 257 mSv, una mica més elevades en homes que en dones, i directament proporcional a l'IMC fins al punt subministrar una dosi superior a 500 mSv en aquells pacients amb IMC mitjana de 32.8 Kg/m² i amb la realització de 8.1 més estudis en aquest grup de pacients que a la resta.

Les dosis assolides ho van ser en un període de tres anys en el 85.7% dels pacients destacant que el 50% va ser entre 1 i 3 anys i necessitant com a mitjana entre una i quatre exploracions per assolir els 100 mSv. L'1.7% de pacients va assolir aquesta dosi en un únic estudi o dia.

Al 73% dels pacients tenien una patologia maligna (carcinoma hepatocel·lular o broncogènica) i de la resta predominaven patologia hepàtica crònica o vascular (aneurisma o dissecció). Tot i que hi ha una distribució similar entre sexes, destaca que el 86% de pacients amb cirrosi, 83% de pacients amb pancreatitis agudes, i 86% de pacients amb carcinoma hepatocel·lular o de trasplantaments hepàtics corresponen al gènere masculí.

Contràriament, entre els pacients més joves, només el 2.2% tenia càncer, i es va estimar que en un 40% dels casos la utilitat dels estudis realitzats entre la població més jove era baixa o marginal.

Els pacients trasplantats es caracteritzaven per ser més joves i van rebre dosis d'irradiació una mica més gran que els no trasplantats (267 mSv davant de 255 mSv), per la qual cosa en cas d'immunosupressió van ser més propensos als efectes acumulatius de la radiació.

L'ús de TC multifase (basal, arterial, portal i retardada) habitualment usat en pacients amb cirrosi, estudis prepost trasplantament o sagnat, contribueixen a l'augment de la radiació administrada.

Un altre aspecte que assenyalen són aquells casos on no hi havia registre de la dosi subministrada com en procediments on usen la TC com a guia, com el cas de l'ablació per radiofreqüència, que a la mostra era d'un 14.7% d'exploracions i el 24% total de la dosi, podent superar en aquest tipus destudis 100 mSv en una única sessió.

Per disminuir els nivells de radiació a TC apunten la necessitat de disposar de sistemes de suport a les decisions clíniques, així com protocols optimitzats i personalitzats. En pacients amb cirrosi hepàtica recomanen fer el seguiment mitjançant TC toràcica de baixa dosi i RM hepàtica en comptes de TC abdomen multifase. Per al seguiment oncològics proposen TC a baixa dosi de tòrax i abdomen. Finalment, contribuiria l'actualització dels intervals de TC i dels nivells de referència.

Finalment, l'estudi fa referència a algunes limitacions com ara que les dosis efectives calculades representen estimacions per a un pacient mitjà, o les diferències existents en relació amb la radiosensibilitat en funció de l'edat.

Valoració Personal

Un dels aspectes a valorar és que - a diferència de moltes altres investigacions - en aquest cas disposen d'una mostra àmplia que recullen dades durant més de set anys, cosa que afavoreix la fiabilitat de la investigació. Quant els resultats, és cert que alguns fossin fàcilment previsibles (per exemple, que els pacients amb més IMC van rebre més dosis) però altres aspectes resulten interessants, com el fet que els pacients trasplantats van rebre dosis més grans, o que el 40% d'estudis de TC en joves no fossin útils. Pel que fa a les orientacions per disminuir les dosis, són limitades. A l'estudi no consta que com a primera patologia detectada fos càncer en un altre òrgan-sistema, la qual cosa resulta curiós, llevat que pensem que en aquests casos les dosis subministrades fossin inferiors a les dels 1000 pacients més irradiats. La utilitat pràctica es pot establir en tenir una cura especial en els pacients amb més risc de ser irradiats (trasplantats, tractaments guiats per TC i pacients amb més IMC. En aquest sentit reforça el paper de Tècnic Superior en Imatge per al Diagnòstic en el control, actualització i maneig dels paràmetres específics per a cada pacient i exploració, així com la necessitat de conèixer els antecedents per a una millor orientació. En aquest sentit hem de recordar la necessitat que els tècnics disposem d'una adequada capacitació per poder afavorir que les exploracions siguin realitzades amb més seguretat i eficiència, personalitzant la dosi de radiació en funció de diversos paràmetres presents, d'acord amb el principi bàsic de ALARA.

Artur Román Soler
Parc Taulí. Hospital Universitari. TSIDMN.

aroman@tauli.cat @RadiologiaArtur

Noticias Relacionadas

Allò que està en joc: pot millorar la interpretació de les imatges radiogràfiques un radiographer? Una revisió d'abast.
Allò que està en joc: pot millorar la interpretació de les imatges radiogràfiques un radiographer? Una revisió d'abast.
Donar males notícies a l'àrea de mama: Claus per a l'èxit.
Donar males notícies a l'àrea de mama: Claus per a l'èxit.
Comparació del factor d'exposició a raigs X de genoll estàndard, la regla de 10 kV i les tècniques modificades de la regla de 10 kV en radiografia digital per reduir la dosi de radiació del pacient sense pèrdua de qualitat d'imatge.
Comparació del factor d'exposició a raigs X de genoll estàndard, la regla de 10 kV i les tècniques modificades de la regla de 10 kV en radiografia digital per reduir la dosi de radiació del pacient sense pèrdua de qualitat d'imatge.
Moviment longitudinal i rigidesa dels nervis de l'extremitat inferior mesurats amb ecografia i elastografia en població asimptomàtica i simptomàtica: Revisió sistemàtica i metaanàlisi.
Moviment longitudinal i rigidesa dels nervis de l'extremitat inferior mesurats amb ecografia i elastografia en població asimptomàtica i simptomàtica: Revisió sistemàtica i metaanàlisi.