Avaluació crítica d'un estudi prospectiu de l'avaluació del volum de la bufeta mitjançant ultrasò a la radioteràpia del càncer de pròstata: Comparació amb la tomografia computada de feix cònic (CBCT).
01.11.2025
Article original: Nadeem-Tariq A, Kazemeini S, Kaur P, et al. Augmented Reality in Spine Surgery: A Narrative Review of Clinical Accuracy, Workflow Efficiency, and Barriers to Adoption para su adopción. Cureus. 2025;17(6):e86803.
DOI: 10.1016/j.radi.2025.103169
Societat: Society The College of Radiographers.
Paraules clau: Radioteràpia del càncer de pròstata, tomografia computada de feix cònic, dinàmica intrafracció de la bufeta, reproductibilitat / estandardització.
Abreviatures i acrònims utilitzats: US (ecografia), CBCT (tomografia computada de feix cònic), PTV (planificació del volum objectiu), OAR (òrgans en risc).
Línia editorial del nombre
Aquesta revista està especialitzada en diferents investigacions realitzades en imatge pel diagnòstic i la radioteràpia. El seu objectiu és millorar i actualitzar als serveis de radiologia i radioteràpia.
Motivo de la selecció
És un article que connecta directament amb la pràctica clínica en radioteràpia, planteja problemes reals de reproductibilitat i seguretat, i proposa solucions tecnològiques amb un alt potencial d'aplicació futura.
Resum
L'estudi de Ba˛k et al. (2025) analitza la utilitat de l'ultrasò (US) davant de la tomografia computaritzada de feix cònic (CBCT) per avaluar el volum vesical en pacients amb càncer de pròstata sotmesos a radioteràpia. L'objectiu principal és millorar la reproductibilitat dels volums de bufeta reduint, alhora, la dosi d'imatge.
Els resultats mostren una correlació significativa entre els mesuraments d'US i CBCT, encara que l'ultrasò tendeix a sobreestimar el volum vesical (61 ml de mitjana). Aquesta desviació no és un error aleatori, sinó un biaix sistemàtic que podria tenir conseqüències dosimètriques en tractaments d'alta precisió, com ara hipofraccionament o estereotàxica.
L'article subratlla diverses limitacions:
- No es va avaluar la dinàmica intrafracció de la bufeta, que pot variar en pocs minuts i afectar la cobertura del PTV.
- El protocol d'hidratació uniforme (600-800 ml) no contempla diferències individuals de capacitat vesical o disfunció urinària.
- La variabilitat entre operadors en l'adquisició d'US no va ser completament controlada ni es va mesurar la fiabilitat interobservador.
- Tot i que l'US redueix l'exposició radiològica, CBCT continua sent imprescindible per a la verificació anatòmica inicial i en casos de dubte o discordança.
Com a possibles millores, es proposa:
- Desenvolupar models de calibratge o ajustaments mitjançant intel·ligència artificial per corregir el biaix de l'US.
- Implementar monitorització en temps real o amb sistemes transperineals.
- Dissenyar protocols adaptatius i individualitzats d'ompliment vesical.
En conclusió, l'ultrasò és un mètode prometedor i complementari al CBCT, però la seva integració segura a la pràctica clínica requereix correccions de biaix, monitorització intrafracció, protocols personalitzats i algorismes de decisió que evitin comprometre la cobertura tumoral o la protecció d'òrgans de risc.
Valoració personal
Considero que aquest article és molt interessant perquè aborda un problema quotidià en radioteràpia de pròstata, com ara la variabilitat del volum vesical i el seu impacte en la precisió del tractament. Valoro positivament que els autors comparin l'ultrasò amb el CBCT, ja que explorar mètodes que redueixin la dosi d'imatge sense perdre qualitat és un objectiu clau a la nostra pràctica.
Tanmateix, penso que les limitacions metodològiques són importants: la sobreestimació sistemàtica de l'ultrasò, la manca d'anàlisi de dinàmica intrafracció i l'absència d'avaluació de la variabilitat entre operadors en dificulten l'aplicació immediata a la clínica. Així i tot, em sembla valuós perquè obre la porta a futures línies de millora, com ara la integració d'intel·ligència artificial i el disseny de protocols individualitzats.
En resum, si bé encara requereix ajustaments i validació, aquest treball em sembla rellevant i prometedor, ja que connecta directament amb la pràctica clínica diària i reflecteix cap on podria evolucionar la radioteràpia en termes de personalització i seguretat.
Rafael Arranz Peiro
TSRDT - HUA Txagorritxu (Hospital Universitario de Álava).
