Tot sol amb el diagnòstic: Una anàlisi reflexiva sobre l'accés a l'informe d'imatge i la càrrega emocional.

01.11.2025

Article original: Chau M. Alone with the diagnosis: A reflective analysis on imaging report access and emotional burden. Radiography (Lond) [Internet]. 2025;(103104):103104.

DOI: 10.1016/j.radi.2025.103104

Societat: Sociedad y el Colegio de Radiógrafos y la Federación Europea de Sociedades de Radiógrafos.

Paraules clau: Ansietat escanejant, accés digital a la salut, comunicació centrada en el pacient, informe radiològic, anàlisi reflexiva.

Abreviatures i acrònims utilitzats: AACI (Associació Americana de Centres Oncològics).

Línia editorial del nombre
Radiography publica articles de recerca, revisions sistemàtiques i narratives, editorials i cartes de rellevància internacional que impulsen el coneixement i fomenten la innovació en radiologia. Amb un factor d'impacte de 2.8, el seu objectiu és influir en la pràctica clínica i l'atenció al pacient dels professionals de radiologia, principalment radiògrafs de diagnòstic i teràpia. Cal destacar aquest mes, l'article: Donar suport a la investigació dels radiògrafs terapèutics enmig de pressions creixents: "Per què és tan difícil avançar en la participació dels radiògrafs en el desenvolupament de la investigació?", que aborda aquesta problemàtica al Regne Unit, posant el focus en les possibles causes que la dificulten, com les elevades càrregues de treball investigadores dins de la professió.

Motivo de la selecció
La llei de transparència a Espanya es manifesta a l'Estratègia de Salut Digital del Sistema Nacional de Salut. Sota les premisses d'autonomia i empoderament, el pacient té accés, a través de les plataformes digitals, a la història clínica, imatges radiològiques i informes mèdics. He triat aquest article perquè analitza l'impacte que aquest accés immediat a la informació pot causar a les persones, principalment quan els resultats són negatius i no té orientació mèdica durant la lectura de l'informe. Tot i que l'estudi se circumscriu a un sistema de salut australià, crec que les conclusions poden ser extrapolables al context espanyol.

Resum

A Austràlia, l'accés digital als informes de radiologia és possible mitjançant el sistema de salut MyHealthRecord. Els pacients poden consultar els resultats radiològics abans que el metge li doni la informació a la consulta. Els informes contenen terminologia especialitzada i llenguatge probabilístic que requereix interpretació clínica per a la seva comprensió. Conèixer un diagnòstic de càncer a través d'aquests portals de salut, sense una explicació mèdica, causa en el pacient una resposta emocional negativa, que a vegades es podria haver evitat, si el resultat ho comunica el professional sanitari dins un context guiat i de suport.

Aquest estudi ofereix una anàlisi reflexiva d'un Radiographer que s'enfronta al diagnòstic de càncer i l'experiència emocional d'accedir a l'informe de la tomografia computada, a través de la història clínica digital. Recolza aquesta narrativa amb una revisió bibliogràfica sobre l'ansietat davant les exploracions, l'accés digital i la comunicació al diagnòstic per imatge. L'objectiu és explorar com l'accés immediat i sense guia als resultats de les imatges impacta en el benestar emocional del pacient.

El relat del Radiographer es va estructurar al voltant de les etapes del procés diagnòstic: accés a l'informe, interpretació de les troballes, conseqüències emocionals i resposta del sistema sanitari. Després de la lectura del seu resultat, allò que abans considerava, aquest professional sanitari, un document tècnic (l'informe radiològic), ara ho sentia com un missatge amb una enorme càrrega emocional. No era només informació, era un veredicte.

La cerca bibliogràfica es va realitzar a les bases de dades PubMed, Scopus i PsycINFO. Els articles revisats es van publicar entre gener de 2010 i març de 2025. Les troballes, de vint-i-tres estudis revisats, es van estructurar en tres temes clau:

1. Ansietat i distret emocional: els pacients van descriure por durant l'exploració, també abans i després de la consulta dels resultats, quan la incertesa i la manca de comunicació acompanyaven el procés. L'angoixa emocional és significativa en pacients sotmesos a proves radiològiques de seguiment d'una llarga malaltia, com ara el càncer. Els malalts descriuen viure en un estat de vigilància constant. L'ansietat es va evidenciar a les famílies de nens sotmesos a ressonàncies magnètiques cerebrals, quan els pares, sovint, relacionaven la mida del tumor amb la gravetat de la malaltia.
2. Desafiaments de l'accés i la interpretació digital: Els pacients van valorar positivament la transparència i l'accés a la informació mèdica, però també van destacar que l'accés no guiat els va causar confusió o interpretacions errònies. Els pacients no estan preparats per a la terminologia mèdica. Es va demostrar que les dones amb càncer de mama esperaven la publicació ràpida dels informes, però no estaven emocionalment preparats per rebre els resultats tot sol. Altres estudis van evidenciar que els pacients informats en consulta mèdica van tenir una comprensió significativament millor que aquells que van llegir els seus informes a la plataforma digital.
3. Preferències de comunicació i relacions mèdic/pacient: Els pacients preferien rebre els resultats del metge remitent en lloc d'un radiòleg o missatge electrònic; especialment quan els resultats eren incerts o indicaven malignitat. Les dones amb càncer de mama volien més que un informe, volien la informació dins un diàleg clar, tranquil i que inclogués un pla d'actuació clínica.

Aquesta síntesi narrativa i anàlisi reflexiva van evidenciar, especialment en pacients oncològics, que l'accés sense orientació mèdica a les imatges i els informes radiològics pot generar confusió, ansietat i sensació d'inseguretat; fins i tot quan es compta amb alfabetització clínica.

Què han de dir els Radiographers sobre això? La reflexió narrativa subratlla que encara que no redactem els informes, som el darrer professional amb què el pacient té contacte en el procés de l'obtenció de les imatges. Això ens col·loca en una posició única per oferir suport emocional i preparar el pacient per al qual pugui succeir després.

En aquest treball també s'aporten els resultats de l'enquesta realitzada per l'AACI (Associació Americana de Centres Oncològics): la majoria dels especialistes en oncologia van considerar que els resultats radiològics i biòpsies no s'haurien de publicar automàticament sense consulta prèvia. Més del 50% dels professionals enquestats desconeixien la plataforma digital de salut. Aquestes troballes mostren la desconnexió entre la realitat mèdica i les polítiques sanitàries.

Tot i l'evidència qualitativa, pocs estudis han avaluat intervencions per abordar el problema. Com a conclusió, aquest article suggereix que la feina futura sigui explorar solucions en el redisseny del sistema digital: l'accés a la informació ha d'anar acompanyat de preparació emocional i interpretació mèdica. La informació publicada ha de ser un resum en llenguatge senzill

Valoració personal
Opinió personal: L'article destaca per combinar la narració d'una experiència vital traumàtica explicada en primera persona amb la revisió literària que aporta evidències. Aquest mètode de recerca, més reflexiu que no pas objectiu, permet comprendre millors situacions de caràcter emocional i empatitzar amb problemes d'humanització de la radiologia.
Punts forts: l'article reflecteix molt bé la desconnexió entre el model de Radiologia centrada en el pacient (comunicació eficaç), amb les polítiques de salut basades a la Llei de transparència.
Punts febles: en basar-se en una única experiència personal, els resultats no es poden generalitzar. Trobo a faltar alguna enquesta a professionals i pacients dins del mateix context, que permeti contrastar les dades quantitatives amb l'experiència de l'autor.

Raquel Díaz Marín
TSID - Hospital Santiago Apòstol de Miranda d'Ebre.

rdiaz@saludcastillayleon.es @xrayquel
https://orcid.org/0000-0002-5182-2253