Optimització de la projecció anteroposterior d'abdomen per a pacients amb més gruix abdominal.

Optimització de la projecció anteroposterior d'abdomen per a pacients amb més gruix abdominal.

02.03.2022

Artículo original:  S. Gatt, JL. Portelli, F. Zarb. Optimización de la proyección de abdomen AP para espesores corporales de pacientes más grandes. Radiografía. 2022; 28: 107 - 114.

DOI:  10.1016/j.radi.2021.08.009

Sociedad:  SoR @SCoRMembers .

Paraules clau:  Diàmetre Abdominal AP, Radiografies d'abdomen, Radiografia, Obesitat, Optimització.

Abreviaturas y acrònims utilitzats:  Kvp (Kilovolti pic), mAs (Miliampers segon), SID (distància entre el tub i el receptor d'imatge), CNR (relació contrast soroll), SNR (relació senyal soroll), AP (Anteroposterior).

Linia editorial de el nombre

Radiography és la revista de la Society and College of Radiographers i l'European Federation of Radiographers Societies que es publica trimestralment. En aquest volum del mes de febrer destaca un article sobre les perspectives individuals dels radiographers sobre l'ecografia realitzat per l'EFRS (Federació europea de societats de radiographers) en què destaca com a conclusió que els nivells educatius per a aquesta pràctica van des de, cap educació formal (cursos curts) fins, un mestratge en ultrasons. També destaquen que les societats nacionals de radiographers podrien revisar aquestes troballes i donar suport a un canvi de legislació per millorar l'oferta educativa en aquesta matèria. 

Motius per a la selecció

La radiologia simple continua jugant un paper important dins dels serveis de diagnòstic per imatges. L'adequada elecció i el coneixement dels factors d'exposició per part del tècnic en imatge per al diagnòstic són una peça vital per aconseguir una imatge de qualitat diagnòstica amb la menor quantitat de radiació possible. Trio aquest article ja que se sol deixar una mica de banda la radiologia convencional i no hauria de ser així, aquest tipus d'articles haurien de ser de lectura habitual per part del personal tècnic per mantenir nivells d'eficiència a la pràctica diària. 

Resum

El personal tècnic s'enfronta a algunes dificultats a l'hora de fer radiografies a pacients voluminosos com poden ser: identificar punts de referència anatòmics assegurant un posicionament precís, centrat del feix i la selecció adequada de factors d'exposició per aconseguir una imatge de qualitat.

La qualitat d'imatge tendeix a disminuir quan es prenen imatges de pacients obesos ja que, un gruix abdominal més gran requereix un augment de la penetració per part del feix de radiació, l'ús de KV alts augmenta la probabilitat de dispersió el que provocaria una disminució de la qualitat dimatge en terme de contrast.

La selecció apropiada dels factors dexposició dacord amb el gruix abdominal del pacient és clau per determinar la qualitat dimatge. L'objectiu d'aquest estudi va ser identificar quins són els factors d'exposició òptims per fer radiografies en pacients amb un gruix abdominal AP més gran de 22,3 cm utilitzant la menor quantitat de radiació possible i mantenint-ne la qualitat diagnòstica.

L'estudi es va fer amb fantomes antropomòrfics i consta de 2 fases:

A la Fase 1 es van realitzar radiografies a un fantoma antropomòrfic de 20 cm de diàmetre abdominal AP mentre s'anaven afegint capes de 5 cm de mantega de porc assolint un diàmetre màxim de 35 cm. Es va utilitzar una imatge radiogràfica del fantoma presa amb paràmetres del protocol d'abdomen per a pacients de mida estàndard (70 kg +/- 10 kg). La dosi i les mesures de qualitat d'imatge d'aquesta presa es van utilitzar per comparar possibles canvis en els valors del senyal-soroll (SNR d'ara endavant), contrast-soroll (CNR d'ara endavant) i l'anàlisi de canvis en les característiques de classificació visual amb altres imatges obtingudes a l'estudi.

Per cada 5 cm de gruix es van realitzar imatges amb un interval de 10 Kvp començant per 80 Kvp, protocol que es fa servir habitualment al departament on es va realitzar l'estudi, fins a arribar als 120 Kvp combinant amb la utilització de càmeres d'ionització (AEC d'ara endavant). Es van registrar: el producte dosi-àrea (DAP d'aquí endavant), els més utilitzats per a cada ajustament per l'AEC i els mesuraments per calcular la SNR i la CNR.

Per a cada ajustament de Kvp i per a cada gruix es van prendre 2 imatges per tenir en compte possibles variacions per errors aleatoris del DAP, SNR i CNR. Per a un gruix abdominal de 20 cm es van prendre 2 imatges preses a 80 Kvp, 2 a 90 Kvp, 2 a 100 Kvp, 2 a 110 Kvp i 2 a 120 Kvp, això es va fer per a tots els valors de Kvp i per a tots els gruixos donant com a resultat un total de 40 imatges experimentals.
A la fase 2 es va avaluar la qualitat de les imatges de manera subjectiva per part de radiòlegs i tècnics a través d'una anàlisi de classificació visual absoluta i de manera objectiva mitjançant la utilització de ROI a diferents parts de la imatge.

Avaluació objectiva de la qualitat d'imatge

· Per a tots els valors de Kvp la SNR i la CNR van disminuir a mesura que el gruix augmentava. L'ajust de 80 Kvp va tenir la SNR i la CNR més alta.
· La SNR i CNR més baixes es van obtenir a 120 Kvp. Per a totes les configuracions de Kvp, tant SNR com CNR van disminuir a mesura que augmentava el gruix abdominal.

Avaluació subjectiva de la qualitat d'imatge

· L'anàlisi de classificació visual va ser realitzada per 4 radiòlegs i 5 radiographers cadascun amb almenys 5 anys d'experiència. Els participants van fer servir una eina de puntuació de qualitat per qualificar totes les imatges, inclosa la imatge de control del protocol estàndard, basat en la visualització de quatre criteris anatòmics.

· Les puntuacions de qualificació dels criteris subjectius de qualitat d‟imatge van ser considerades juntament amb la qualitat d‟imatge objectiva i les dades de dosi per identificar la configuració d‟exposició òptima. La selecció dels paràmetres d'exposició òptims es va basar que no hi havia canvis en la qualitat d'imatge del protocol estàndard local i que hi havia una reducció de dosis.

Troballes generals
Per a gruixos abdominals al fantoma antropomòrfic de 20, 25 i 30 cm no hi va haver diferència significativa de la qualitat d'imatge subjectiva entre les imatges del protocol estàndard i les imatges obtingudes a 90, 100 i 110 Kvp. Les imatges produïdes a 120 Kvp sí que van mostrar diferències significatives quant a qualitat d'imatge subjectiva. Per a aquests gruixos es va seleccionar la imatge obtinguda a 110 kvp perquè va proporcionar la menor dosi de radiació a DAP.

En canvi, per a les imatges obtingudes per a l'espessor de 35 cm tampoc no hi va haver una diferència significativa de la qualitat d'imatge subjectiva entre les imatges del protocol estàndard i les imatges obtingudes a 90, 100 i 120 kvp. Les imatges produïdes a 110 kvp sí que van mostrar diferències significatives quant a qualitat d'imatge subjectiva. Per a aquest gruix es va seleccionar la imatge obtinguda a 120 Kvp perquè va proporcionar la menor dosi de radiació a DAP.

Conclusions

Quant a la dosi administrada, mentre mantenen les imatges de qualitat diagnòstica, destaca la importància d'adaptar els paràmetres d'exposició segons les mesures abdominals de cada pacient. Congruent amb les troballes d'aquest estudi, augmentant el Kvp de 80 a 110 Kvp en pacients amb diàmetre abdominal entre 20 cm i 30 cm i fins a 120 Kvp en pacients amb diàmetre abdominal de fins a 35 cm, es van assolir reduccions significatives al DAP i els més sense deixar d'adquirir imatges adequades per al diagnòstic.

Les puntuacions més altes de qualitat d‟imatge subjectiva i objectiva es van obtenir amb configuracions de Kvp més baixes en contrast amb la pràctica clínica habitual dels radiographer que tendeixen a augmentar els paràmetres d‟exposició augmentant la dosi per obtenir imatges de qualitat en pacients més grans.

Les troballes d'aquest estudi destaquen el potencial dels paràmetres d'exposició en pacients amb més espessor abdominal AP. En efecte, aquest estudi va demostrar que l'augment de Kvp proporciona potencial per a mesuraments de DAP més baixos que es correlacionen amb una menor dosi que rep el pacient mantenint la qualitat diagnòstica de les imatges.

Punts Febles
· Els autors exposen que aquest estudi es va basar en resultats obtinguts a partir de l'avaluació subjectiva i objectiva de qualitat d'imatge i atès que totes les imatges van ser avaluades per observadors humans la manera més fiable d'avaluar la qualitat de les imatges és avaluació subjectiva.

· Els fantomes antropomòrfics són essencials i útils per assegurar el rendiment del sistema d'imatges en termes de qualitat d'imatge, però no es relacionen amb els components de la imatge clínica que s'interpreta per al diagnòstic. Els resultats de les imatges objectives obtingudes amb el fantoma no reflecteixen el mateix resultat tal com es presenten a la imatge clínica. Manquen de variació anatòmica i patològica.

· L'únic paràmetre avaluat en aquest estudi va ser el Kvp, reconeixen que una comprensió més gran de la SID, i l'AEC podrien aportar altres dades rellevants. La simulació de greix en pacients grans utilitzant mantega de porc ha donat resultats d'èxit en altres estudis similars, però cal destacar que això no és 100% equivalent a la distribució de greix en pacients més grans.

· Els radiographers tenen tendència a pujar els paràmetres d'exposició a mesura que augmenta el gruix abdominal, cosa que resulta en una disminució dels puntuacions de qualitat visual així com en els nivells de qualitat d'imatge a causa d'un augment de la dispersió que afecta negativament.

Valoració Personal
Si bé aquest estudi, com molts altres, no analitza tots els paràmetres que utilitzen els sistemes d'imatges per produir una imatge radiogràfica, és un bon començament perquè qualsevol departament de diagnòstic per imatges es plantegi revisar i optimitzar la qualitat de les imatges que realitza. Pel que fa al personal tècnic hauria de ser de lectura obligada aquest tipus d'articles ja que la compressió d'aquests petits canvis a la pràctica diària milloraria significativament la presa d'imatges amb la menor dosi de radiació possible.

Hospital Nicolás Vega De Andrea
de Palamós. TSID.

nvega@ssibe.cat   @Nicoradioblogrx

Noticias Relacionadas

Crioablació prequirúrgica en tumors ≤ 2 cm ER + /HER2-. Factors pronòstics de la presència de carcinoma invasiu residual.
Crioablació prequirúrgica en tumors ≤ 2 cm ER + /HER2-. Factors pronòstics de la presència de carcinoma invasiu residual.
Comprensió dels riscos socials relacionats amb la salut.
Comprensió dels riscos socials relacionats amb la salut.
Suport a pacients claustrofòbics durant l'exploració per ressonància magnètica: la perspectiva del pacient.
Suport a pacients claustrofòbics durant l'exploració per ressonància magnètica: la perspectiva del pacient.
Remodelació del cor dret i resultats en pacients amb insuficiència tricúspide.
Remodelació del cor dret i resultats en pacients amb insuficiència tricúspide.