Moviment longitudinal i rigidesa dels nervis de l'extremitat inferior mesurats amb ecografia i elastografia en població asimptomàtica i simptomàtica: Revisió sistemàtica i metaanàlisi.

28.02.2024

Article original: Rossetto G; Loporno NF; Shaikh SZ. Longitudinal Movements and Stiffness of Lower Extremity Nerves Measured by Ultrasonography and Ultrasound Elastography in Symptomatic and Asymptomatic Populations: A Systematic Review With Meta-analysis. Ultrasound in Medicine and Biology. 2023;49(9):1913-29.

DOI: 10.1016/j.ultrasmedbio.2023.04.013

Societat: World Federation for Ultrasound in Medicine and Biology. @WFUMB

Paraules clau: Elastografia d'ona de cisalla, Ultrasonografia, Mòdul d'ona de cisalla, Tensió, Excursió nerviosa, Rigidesa nerviosa.

Línia editorial del nombre

Ultrasound in Medicine & Biology és, probablement, la revista més important al camp de l'ultrasò; no només en la pràctica clínica que involucra aquest mètode de producció d'imatges, sinó també aspectes concernents a bioseguretat, tecnologia i desenvolupament. Revista indexada a JCR en Q2 amb un factor d'impacte de 2.9 el 2022.

Motius per a la selecció

L'elastografia per ultrasons és una tècnica d'imatge que, tot i que ja ha passat la seva “primera infància”, encara té molt a evidenciar com a mitjà pràctic i fiable relacionat amb les alteracions del sistema neuromusculoesquelètic, per la qual cosa una revisió del que és que portem avançat en aquest terreny sempre és benvingut.

Resum

Els nervis perifèrics poden patir diferents alteracions funcionals degudes a conflicte d'espai, elongació o compressió. Aquestes situacions causen inflamació, isquèmia, canvis en el transport axonal i es pot arribar a desmielinització i degeneració. Les tècniques d'imatge poden avaluar canvis a l'àrea de secció transversal com a signe de patiment neural, però quan això passa, la simptomatologia sol estar instaurada. D'altra banda, l'elastografia proporciona informació sobre la rigidesa dels teixits a través de la velocitat de la transmissió d'ones transversals (shear-waves) al seu interior i hi ha una relació directa entre aquesta velocitat (cm/s) i la seva rigidesa , mesura en kilopascals (KPa). Un nervi amb afectació funcional tindrà alterada la seva elasticitat de manera que aquestes dades quantitatives proporcionades per l'elastografia seran importants a la clínica així com quan es relacionin adequadament amb la taxa de lliscament longitudinal dels mateixos, que es pot evidenciar mitjançant ecografia en mode 2D de manera complementària a maniobres clíniques de neurodinàmica.

El propòsit principal d'aquest estudi va ser avaluar l'eficàcia de l'ecografia en l'anàlisi del lliscament longitudinal del nervi perifèric i de l'elastografia com a mitjà d'estudi de les propietats mecàniques del teixit neural perifèric, mitjançant una revisió sistemàtica i metaanàlisi posterior estudis transversals de les extremitats inferiors tant en subjectes sans com simptomàtics.

Per això van extreure dades procedents de tres bases de dades diferents (PubMed, Scopus i Web of Science) i van aplicar els descriptors, paraules clau i termes Mesh pertinents i relacionats amb els nervis de l'extremitat inferior, ecografia i elastografia. Després d'aplicar els criteris d'inclusió i exclusió marcats al cos de l'article original, es van incloure un total de 33 articles, dels quals 30 van ser classificats (després de passar-los eines de control de la qualitat NIH) com a regulars i només 3 com a bons.

Algunes de les característiques dels estudis inclosos van ser:

1. Pel que fa a patologia específica: Nou estudis es van centrar en població amb neuropatia diabètica perifèrica. Dos estudis sobre hèrnia de disc. Un estudi sobre participants amb cirurgia fallida de columna i dolor neural persistent. Un estudi sobre població afectada per osteoartrosi.
2. Pel que fa als nervis explorats: 17 estudis amb nervi ciàtic. 13 estudis amb nervi tibial. 3 estudis combinant nervi ciàtic i tibial. 1 estudi amb nervi safè. 1 estudi amb nervi femoral. 1 estudi amb nervi peroneu comú.
3. Pel que fa al mode d'ultrasò: 17 estudis amb mode B i elastografia shear-wave. 14 estudis amb mode B. 2 estudis amb mode B i elastografia de compressió.
4. Pel que fa a la població d'estudi: vuit estudis amb subjectes asimptomàtics. Tretze estudis van incloure subjectes asimptomàtics i amb patologia. Dos estudis amb subjectes exclusivament amb patologia.
5. Pel que fa a la instrumentació emprada: 12 estudis van emprar ecògrafs Supersonic. 4 estudis per a Siemens, igual que per a Philips. 3 estudis amb GE. 2 estudis amb Samsung, igual que amb Medison, Sonosite i Terason. 1 estudi amb Hitachi.

De l'anàlisi de dades procedents dels 1435 participants inclosos en els 33 articles esmentats, s'enumeren a continuació els resultats més rellevants: La velocitat mitjana de les “Shear-waves” al nervi ciàtic va ser de 6.70 m/s als controls i de 7.51 m/s en els pacients amb simptomatologia. Per al nervi tibial, la velocitat mitjana va ser de 3.83 m/s als controls i de 3.42 m/s als simptomàtics per neuropatia perifèrica diabètica. En convertir aquests valors en Kilopascals, es van evidenciar valors mitjos de 20.9 KPa per al ciàtic i de 23.3 KPa per al tibial. En considerar 146 subjectes (78 experimentals i 68 controls) no es van trobar diferències significatives en els valors de rigidesa comparant neuropatia diabètica amb els subjectes control. No hi ha estadístiques descriptives disponibles per a l'excursió dels nervis a causa de la variabilitat dels participants i les posicions de les extremitats.

Amb relació a les alteracions de les propietats mecàniques dels nervis a la població amb neuropatia diabètica, es conclou com a certa la hipòtesi que l'augment en la rigidesa dels nervis condueix a una disminució de l'excursió i un augment en els valors de tensió. La rigidesa neural és directament proporcional a la patologia existent a la neuropatia diabètica.

Tot i la presència d'algunes limitacions en els dissenys dels estudis i biaixos metodològics, els autors d'aquesta metaanàlisi conclouen que l'ecografia i l'elastrografia per ultrasò són mètodes eficaços en l'avaluació del lliscament longitudinal dels nervis així com de la rigidesa d'aquests tant en participants asimptomàtics com en aquells amb patologia, tant en l'àmbit clínic com en el de recerca. La informació proporcionada està molt relacionada amb la posició del pacient i de les extremitats, per això se suggereix la necessitat d'estandarditzar-les de manera que es redueixi l'heterogeneïtat en l'adquisició de les dades i faciliti la comparació entre estudis.

Valoració Personal

La principal fortalesa d'aquest estudi és que representa el primer enfocament sistemàtic en la revisió de la literatura i en proporcionar valors quantitatius bàsics de les propietats mecàniques dels nervis de les extremitats inferiors a diferents poblacions. El disseny d'aquesta metaanàlisi ha permès categoritzar les principals variables de resultat clínic en grups homogenis, els resultats dels quals en els estudis originals transversals no van ser concloents per si mateixos.

Javier Álvarez González
TSID, HGU Gregorio Marañón (Madrid)

j.alvarezglez.prof@gmail.com