Imatges en radiologia forense: guia il·lustrada sobre tècniques i protocols de tomografia computaritzada post mortem.
24.12.2024
Article original: Flach PM, Gascho D, Schweitzer W, et al. Imaging in forensic radiology: an illustrated guide for postmortem computed tomography technique and protocols. Forensic Sci Med Pathol. 2014;10(4):583-606.
DOI: 10.1007/s12024-014-9555-6
Societat: American Association of Hip and Knee Surgeons. AAHKS
Paraules clau: Virtopsia, Tomografia computada post mortem, PMCT, Protocol, Imatge forense, Autòpsia virtual.
Abreviatures i acrònims utilitzats: ATCPM: Angiografia per Tomografia Computaritzada Post mortem, MIP: Maximún Intensity Proyection (Projecció de Màxima Intensitat), MPR: Multiplanar Reconstruction (Reconstrucció Multiplanar), TCPM: Tomografia Computaritzada Post mortem, VR: Volume-Rendering (Reconstrucció volum).
Línia editorial del nombre
Aquesta revista explora tots els aspectes de la ciència forense moderna, aplicant-se tant a nens com a adults, ja siguin vius o morts. Cobreix temes relacionats amb ciència forense, medicina, infermeria i patologia, així com toxicologia, identificació humana, desastres massius, fosses comunes, imatges mèdiques, avaluació de ferides, agressió sexual, antropologia, arqueologia, cerca forense, entomologia, botànica, biologia, patologia veterinària i ADN. Forensic Science, Medicine and Pathology reflecteix els avenços moderns a través d'articles revisats per parells, comunicacions breus, actes de reunions i informes de casos. Revista indexada a JCR amb un factor d'impacte 1.5 l'any 2023.
Motivo de la selecció
Aquest article exemplifica l'enorme desenvolupament potencial per als TSID més enllà de les aplicacions clíniques-hospitalàries convencionals on hi ha un nínxol de mercat laboral per desenvolupar realitzant treball col·laboratiu amb altres disciplines com la medicina forense i altres professions aliades al sistema judicial.
Resum
El primer estudi de tomografia computaritzada post mortem (TCPM) es va realitzar a finals dels anys 70 en un cas de mort per trets al cap. Des d'aleshores, aquesta nova subespecialitat radiològica ha anat creixent al llarg del món, encara que no n'hi ha encara estàndards ni protocols clarament definits, ja que les indicacions en medicina forense solen ser diferents de les de la radiologia clínica. Per això, el propòsit principal d'aquest article és establir mètodes d'obtenció d'imatges de rutina mínimament invasius al camp de la patologia forense per complementar, o fins i tot obviar, les autòpsies tradicionals. Cal destacar que la dosi de radiació i observar el criteri ALARA no suposen un problema per al mort.
Els objectius de la radiologia forense són la detecció de la causa de la mort i generar coneixement sobre les circumstàncies del difunt. Per exemple, les marques del “líquid mortis intern” depenen de la posició en què va morir la persona i el temps que va romandre en aquesta posició. Específicament es busca identificar persones a través de l'escaneig dental, trobar pistes de mala praxi mèdico-quirúrgica, reconstrucció d'accidents, embòlies aèries, reconstrucció de traumatismes amb objectes contusos o tallants, signes d'intoxicació, etc. La TCPM permet disseccionar parts o àrees del cos que no es dissequen rutinàriament a les autòpsies estàndard per imatge en aquest tipus de pacients i podria ser utilitzada com a mitjà de triatge per reduir la gran quantitat d'autòpsies diàries en identificar els casos amb possibles causes no naturals de mort que sí que indiquen una autòpsia reglada posterior.
En algunes parts del món, els familiars supervivents podrien oposar-se a les investigacions post mortem, com les autòpsies, per motivacions religioses o culturals, i aquestes tècniques de diagnòstic mitjançant TC són una alternativa real.
Per tot això, cal un treball de comú acord entre radiòleg forense i patòleg forense (i tècnic d'imatge).
Veient l'heterogenicitat dels propòsits de l'obtenció d'imatges dins del domini de la TCPM forense, cal una imatge estandarditzada i protocols reproduïbles. Els autors d'aquest article aprofundeixen en aquesta qüestió detallant algunes consideracions tècniques com el diàmetre del forat del gantry, la longitud d'escombrada possible a l'eix Z o el temps de sobreescalfament del tub de raigs X, així com la posició del cos, que de vegades ha de romandre a l'interior del taüt i els casos en què cal manipular el cos i elevar els braços per obtenir imatges del tronc sense artefactes, així com la introducció de mitjà de contrast que serà propulsat per un equip de circulació extracorpòria per delimitar l'abast d'algunes lesions que poden esclarir la causa de la mort i les seves circumstàncies (tècnica d'ATCPM: Angiografia per tomografia computada post mortem).
El treball del tècnic que faci la prova ha de considerar aquests detalls tècnics (aquí no hi ha problemes de dosi de radiació) i conèixer la manipulació del cos. Per exemple, amb un estudi previ que comporti manipulació manual del cos, cal verificar que s'han fet proves d'ADN, si el cas ho requereix, per no contaminar amb el seu propi material genètic l'escenari. També hi ha algunes consideracions específiques en cas de cossos en estat de descomposició, multifragmentats o cremats. Posteriorment, la realització de reconstruccions postprocés en totes les seves modalitats (VR, MIP, MPR, endoscòpia virtual, modificació de filtres de convolució, etc.).
L'article és ric en imatges demostratives i proporciona taules amb dades tècniques d'exploració a les diferents àrees intentant establir protocols reproduïbles a altres parts del món per arribar a aconseguir l'objectiu inicial plantejat en aquesta revisió.
Finalment, descriu 4 punts clau que són els següents:
- L'obtenció d'imatges post mortem és una subespecialitat radiològica nova i, a diferència de la radiologia diagnòstica, encara no compta amb estàndards establerts.
- La radiologia clínica i el post mortem difereixen significativament en diversos aspectes: els paràmetres d'imatge es poden ajustar per maximitzar la qualitat de la imatge i les indicacions en medicina forense solen ser diferents de les de la radiologia clínica.
- Els objectius de la radiologia forense són detectar la causa de la mort i generar coneixement sobre les circumstàncies mortals del difunt.
- Aquest article descriu l'enfocament principal per a un protocol estàndard recomanat per a imatges transversals post mortem, centrant-se en TCPM.
Valoració personal
L'article descriu de forma gràfica i explicació senzilla l'abast de la radiologia forense i dona “pistes” sobre algunes qüestions d'interès a l'hora de fer estudis mitjançant Tomografia Computaritzada a morts. Obre un camp de gran interès professional al nostre col·lectiu. És cridanera la quantitat de referències emprades (88 referències bibliogràfiques), cosa que dona una imatge de la profunditat d'aquesta disciplina.
Raquel Zanfaño Hidalgo
HU Puerta de Hierro - TSIDMN.
