Recomanacions per netejar els transductors endocavitaris d'ultrasons entre pacients.
01.07.2024
Article original: Westerway SC, Basseal JM, Abramowicz J, Moran C, WFUMB Safety Committee. Recomendations for the Cleaning of Endocavity Ultrasound Transducers Between Patients. Ultrasound Med Biol. 2024 Jun;50(6):775-778.
DOI: 10.1016/j.ultrasmedbio.2024.02.011
Societat: SoR (Society of radiographers) @SCoRMembers
Paraules clau: Ultrasons, transductors, endocavitaris, neteja.
Abreviatures i acrònims utilitzats: US (Ultrasons). UCI (Unitat de Cures Intensives). ADN (Àcid desoxirribonucleic). RNA (Àcid ribonucleic).
Línia editorial del nombre
Ultrasound in Medicine & Biology és una revista de periodicitat mensual que publica articles relacionats amb l'ecografia a l'àmbit clínic, ja sigui per a aplicacions diagnòstiques, terapèutiques o intervencionistes, a més dels aspectes físics i tecnològics d'aquesta modalitat. Al número de juny han publicat un total de 24 articles; una revisió amb relació a l'ús de l'ecocardiografia en remot per al diagnòstic de patologia cardiovascular i 19 articles originals. La temàtica d'aquests articles és molt variada i comprèn per exemple, des de l'ús de l'ecocardiografia a distància per a la detecció de patologia cardíaca, a l'automatització de la biometria del primer trimestre en obstetrícia, o la localització i l'estadiatge dels nòduls tiroidals mitjançant intel·ligència artificial.
Motius per a la selecció
L'Organització Mundial de la Salut assenyala que el 24% dels pacients afectats per septicèmia tenen un origen nosocomial i el 52% moren a l'UCI. Per aquest motiu, els professionals hem de saber com actuar per garantir la desinfecció correcta dels equips ecogràfics que s'utilitzen per prevenir danyar els pacients. Cada cop els professionals són més conscients d'aquesta necessitat. No sempre es coneixen quins són els productes ni el procediment més adequat per assegurar la desinfecció correcta de les sondes endocavitàries. Donar a conèixer aquesta guia és una manera de promoure aquesta conscienciació i la disminució de la transmissió de malalties contagioses per part dels professionals de diagnòstic per imatge.
Resum
L'article actualitza la guia de la World Federation for Ultrasound in Medicine and Biology publicada l'any 2017 en relació amb la desinfecció dels transductors endocavitaris (rectals, esofàgics i vaginals), que són els que estan en contacte directe amb la mucosa, i, per tant, amb més risc de transmetre diversos patògens com: citomegalovirus, Klebsiel·la, sífilis, etc.
El risc potencial d'infecció de l'aparell mèdic es divideix en crític, semicrític i no crític. Per tant, la neteja abasta des de la neteja bàsica fins a l'esterilització.
En relació amb el risc de contagi, els transductors es classifiquen en:
- No crítics: Té poc risc per als pacients, ja que el contacte és amb la pell sana com és el cas de les ecografies abdominals o musculars. En aquest cas només cal una desinfecció bàsica.
- Semicrítics: Per a exploracions amb la pell no intacta o amb mucoses, com el cas de les exploracions endocavitàries, per a això es requereix una desinfecció d'alt nivell, la qual garanteix l'eliminació de tots els organismes a excepció d'algunes endòspores bacterianes.
- Crítics. Per a zones estèrils com a zones intravasculars. En no poder-se esterilitzar les sondes ecogràfiques cal tenir més cura en la correcta desinfecció de les sondes quan es fan aquests tipus de procediments.
L'article assenyala que en un estudi anterior es va demostrar que els transductors poden fer de vector de transferència de patògens entre pacients, havent detectat virus de papil·loma humà en desinfeccions de baix nivell. Fins i tot amb l'ús de fundes o preservatius, es va demostrar l'existència de fuites de fins al 5% a les fundes i de 13% als transductors. Entre les biòpsies transrectals el risc de perforació del preservatiu és del 9%. Per evitar-ho es recomana fer servir protectors amb porus inferiors a 30 nm, amb doble coberta estèril per a aquests procediments.
En qualsevol cas, el correcte procediment per a la desinfecció entre pacients és el següent:
- Retireu la cobertura del transductor.
- Netejar amb mocador.
- Col·locar transductor directament sota l'aixeta.
- Netejar i assecar transductor amb paper per eliminar la resta de gel de les esquerdes.
- Netejar amb agent adequat i sempre cal consultar les recomanacions del fabricant a les etiquetes dels productes desinfectants.
- Feu una desinfecció d'alt nivell i deseu la sonda amb un protector.
- Utilitzar un nou protector abans de fer-lo servir per a un altre pacient.
En el cas de desinfectants d'alt nivell aprovats per a la desinfecció de transductors, hi ha els següents:
- Glutaraldehids 2,4%-3,2%. Són productes esporicides, bactericides, fungicides, tuberculocides i viricides. Aconsegueixen alt nivell de desinfecció en 20 minuts a 20 °C i és reutilitzable durant 14 dies, encara que cal prendre precaucions en la seva manipulació per la seva alta toxicitat, i per això han estat substituïts per altres productes.
- Agents no Glutaraldehids: Aconsegueixen desinfecció en 5-10 minuts a 20 °C i són reutilitzables durant 28 dies.
- Diòxid de clor: és esporicida, microbactericida, viricida, fungicida i bactericida, demostrant eficàcia a diferents tipus de patògens com l'hepatitis B, el papil·loma humà, etc. Aconsegueixen el seu efecte esporicida en 30 segons, sent validat per la major part dels fabricants de sondes endocavitàries.
- Peròxid d'hidrogen: Utilitzable per a aplicacions a baixa temperatura. Actiu contra bacteris, llevats, fongs, virus i espores. Hi ha un sistema denominat Trophon comercialitzat el 2009 que utilitza un sistema tancat que produeix una penetració del producte a tota la superfície, consegüent una desinfecció d'alt nivell fins i tot davant bacteris multiresistents.
- UV-C: És un sistema que emet la llum ultraviolada en 200-280 nm trencant l'ADN i RNA dels microorganismes, demostrant la seva eficàcia davant de bacteris, virus i espores. Alguns fabricants ho ofereixen com a sistema de neteja d'alt nivell, encara que s'han d'usar amb precaució per risc d'eritema i queratoconjuntivitis si se'n supera l'exposició als límits recomanats.
Els autors finalitzen l'article recordant que les tovalloletes desinfectants basades en alcohol no són suficients per garantir una desinfecció correcta. Així mateix, recorden la necessitat de tenir presents les al·lèrgies al làtex en relació amb les cobertes dels transductors. Hauríem d'utilitzar cobertures estèrils sempre que es realitzin procediments estèrils i si es fan servir preservatius no s'haurien de lubricar.
Així mateix, cal no oblidar els cables i l'envàs del gel que també requereixen una desinfecció de baix nivell.
Valoració Personal
L'article se centra de manera clara i resumida a fer un repàs dels diferents sistemes de desinfecció existents per a les sondes endocavitàries, i una descripció dels patògens que s'eliminen. També aporta les darreres novetats tecnològiques en els sistemes de desinfecció. No obstant això, queden alguns aspectes que no s'han considerat en aquest article com podria ser fins a quin punt aquests productes poden deteriorar o alterar el funcionament o escurçar la vida mitjana dels transductors. Tampoc no s'ha assenyalat la possible existència de pèrdua d'eficàcia en relació amb el sistema de neteja utilitzat (gases, aerosols, líquid) i els possibles efectes adversos per al personal sanitari tant per contacte directe o per inhalació. En resum, és un article que compleix els seus objectius, però queda en una anàlisi molt superficial i descriptiva.
Artur Roman Soler
Parc Taulí. Hospital Universitari - TSIDMN.
