Comprensió dels riscos socials relacionats amb la salut.
15.10.2024
Article original: Dako F, Holden N, Narayan A, et alt. Understanding Health-Related Social Risks. J Am Coll Radiol. 2024 Sep;21(9):1336-1344.
DOI: 10.1016/j.jacr.2024.03.004
Societat: Journal of the American College of Radiology. American College of Radiology.
Paraules clau: Riscos socials relacionats amb la salut, determinants socials de la salut, equitat sanitària, radiologia.
Abreviatures i acrònims utilitzats: CMS (Centres for Medicare and Medical Services).
Línia editorial del nombre
La revista està dividida en diversitat de temàtiques com a política sanitària, pràctica sanitària, formació o lideratge, entre d'altres. En aquest número han publicat diversos articles on estudien la relació entre els factors socioeconòmics i la salut. Un d'aquests articles aporta indicacions per detectar les dificultats econòmiques en un centre oncològic, i un altre avalua com el cost econòmic incideix en l'atenció mèdica pacients amb càncer. Una altra de les temàtiques presents a la revista fa referència a l'ús de la intel·ligència artificial, com en el cas de detecció de fractures o les implicacions legals de l'ús de la intel·ligència artificial en Radiologia.
Motivo de la selecció
Quan atenem persones en un servei de salut solem prioritzar la nostra atenció als aspectes físics (el cos). Això no obstant, és important no descuidar altres aspectes (culturals, socials o psicològics) que també formen part d'aquesta persona i que poden condicionar l'acte assistencial. Prestar l'atenció adequada a aquesta altra variable pot ajudar a millorar la nostra qualitat assistencial i alinear-se a aquest tracte humanitari i empàtic que tant estem reivindicant els professionals de la salut. Per això, he considerat interessant que els professionals de l'àmbit del diagnòstic per imatge coneguem com els condicionants socioeconòmics influeixen en l'activitat assistencial.
Resum
Els autors assenyalen que el correcte abordatge dels aspectes no mèdics poden millorar la salut de la població, a més de reduir la càrrega assistencial. En aquest sentit, destaquen com un model de salut socioecològic prioritza la intervenció dels aspectes físics i socials més que a intentar modificar els comportaments a nivell individual. Tenir presents els riscos socials relacionats amb la salut poden millorar l'eficàcia de les exploracions radiològiques tant en la prevenció com en el tractament i el seguiment de malalties.
A l'article aclareixen diversos conceptes molt relacionats com són:
- Factors de risc social: Són les condicions adverses, familiars o individuals associats a mala salut i poden incrementar les desigualtats en matèria de salut.
- Determinants socials de salut: Són les condicions no mèdiques i que influeixen en la salut de qualsevol persona en funció de com neixen, creixen, treballen, viuen i envelleixen i no es refereix exclusivament a persones desafavorides.
- Determinants estructurals de salut: Relació entre context sociopolític i el resultat de la posició socioeconòmica dels individus. Aquestes són les causes de la desigualtat sanitària i estan influenciats com es distribueixen els recursos a la població.
- Necessitats socials: Són els factors de riscos que les persones reconeixen i en valoren la importància.
Algunes organitzacions com el CMS han desenvolupat algunes eines per detectar necessitats socials relacionades amb diferents variables com habitatge, transport, ocupació, discapacitats, etc.
Alguns exemples concrets de la relació entre risc social i salut són els següents.
- Un estudi de Dao K, va demostrar com en persones amb algun factor de risc social existia un lapse més gran de temps entre l'adquisició de la mamografia i la realització de la biòpsia.
- Transport: La dificultat de transport de pacients provinents de zones perifèriques o rurals fa minvar l'accés a centres assistencials. L'ús de transports col·lectius incrementa la fidelització dels pacients. D'altra banda, els serveis mòbils de radiologia poden afavorir l'accés d'aquests pacients, però no sempre tenen aparells amb la mateixa qualitat que els situats als centres assistencials.
- Habitatge: Canviar 3 o més vegades d'habitatge en un any es va correlacionar amb un minvament en la salut en els nens, entre altres causes, per manca de seguiment.
- Grau d'alfabetització en salut, és a dir, el grau en què els individus tenen la capacitat d'obtenir, processar i comprendre la informació i els serveis bàsics de salut necessaris per prendre decisions de salut apropiades. En aquest sentit, assenyalen com a persones amb un nivell d'alfabetització baix utilitzen més els serveis d'urgències i menys les accions preventives i tenen dificultats per comprendre els missatges de salut. Per això és important que els informes i missatges de salut tinguin un nivell de llegibilitat i comprensió adequades, ja que altrament afavoreixen interpretacions errònies.
- Dificultat econòmica tant pel mateix acte assistencial (en el cas del copagament) com els derivats d'aquests (pàrquing, transports, dietes, despeses per tenir cura dels nens, etc.) Això genera ansietat i estrès en els pacients i de vegades les incompareixences a les exploracions.
- Ocupació: Algunes persones treballen per hores, cosa que els impedeix assistir a les visites en horaris habituals, ja que afectaria els seus ingressos o fins i tot la pèrdua de l'ocupació.
L'article assenyala com els professionals de l'àmbit de radiologia poden detectar persones en risc social i desenvolupar accions per afavorir la continuïtat assistencial. Per exemple, si es maximitza el nombre de proves que cal realitzar, així com la coordinació amb les cites clíniques, es disminueix el nombre de dies que han d'anar a centres sanitaris. Altres possibilitats passarien per la implementació de pàrquings gratuïts i la possibilitat de tenir agendes en horaris més amplis, així com acordar amb els empresaris sistemes per disminuir l‟impacte de l'absència d‟un treballador per motius de visita mèdica.
Finalment, un altre dels elements significatius relacionats amb salut i risc social és que als serveis de radiologia pot ser un espai privilegiat per detectar maltractament tant en l'àmbit familiar com en persones grans, simplement preguntant si se senten segurs a casa seva. D'aquesta manera poder alertar els serveis socials per disminuir les conseqüències per a aquestes persones.
Valoració personal
L'article és una introducció per prendre consciència de com els factors socials poden alterar la igualtat d'oportunitats en atenció sanitària i indicar algunes accions per disminuir aquesta incidència. Potser hauria estat enriquidor haver aportat més exemples concrets de com els serveis de diagnòstic per imatge poden desenvolupar accions per afavorir que les persones amb risc social siguin ateses en igualtat d'oportunitats. D'altra banda, cal assenyalar que no fan referència a una variable tan important com són els aspectes culturals que també afecten l'atenció assistencial, sigui per barrera idiomàtica o negativa a sotmetre's a exploracions perquè hi ha col·lisió amb preceptes religiosos o culturals. Finalment, considero necessari recordar que a diferència de molts altres països -com és el dels autors- en el nostre àmbit territorial hi ha una cobertura sanitària universal i gratuïta, per la qual cosa els aspectes econòmics tenen un menor impacte en la dificultat per a l'accés a serveis sanitaris.
Artur Roman
Parc taulí. Hospital Universitari - TSIDMN.
