Quists esplènics: pistes en el diagnòstic diferencial ecogràfic i un nou paper de l'artefacte de centelleig.

02.09.2024

Article original: Kabaalioğlu A, Uzer E, Keven A, Gündüz N, Doğan H, Özmen E, et al. Splenic cysts: clues in sonographic differential diagnosis and a new role for twinkling artifact. MU. , Vol. 26, no. 2, 125-130.

DOI: 10.11152/mu-4353

Societat: Societatea Romana de Ultrasonografie in Medicina si Biologie SRUMB

Paraules clau: Quist de la melsa; quist epidermoide; ecografia; Doppler color; artefacte centellejant.

Abreviatures i acrònims utilitzats: US (ultrasonografia), TC (tomografia computaritzada), MRI (ressonància magnètica).

Línia editorial del nombre

Medical Ultrasonography (Med Ultrason) és la publicació oficial de la Societat Romanesa d'Ultrasonografia en Medicina i Biologia (www.srumb.ro). Des del 2008 tot el contingut d'Ultrasonografia Mèdica (ISSN: 2066-86439) es publica en anglès, trimestralment. La revista té com a objectiu promoure el diagnòstic per ultrasò mitjançant la publicació de
articles en una varietat de categories, inclosos articles originals, articles de revisió, assaigs il·lustrats, innovacions tècniques, informes de casos o cartes a l'editor (articles fonamentals, metodològics i educatius).

Motius per a la selecció

El motiu de seleccionar aquest article ha estat l'ús que es fa d'un artefacte, considerat com a nociu en imatge mèdica, per a la diferenciació de les lesions a les mostres de l'estudi, demostrant la seva gran utilitat diagnòstica. La revista és de lliure accés i publica una gran varietat d'articles relacionats amb l'ecografia.

Resum

Les lesions esplèniques són rares i, la majoria, incidentals. Les lesions quístiques esplèniques inclouen: quists congènits veritables, pseudo quists, quists hidatídics, abscessos, infarts, neoplàsies quístiques i aneurismes. Els quists epitelials congènits veritables poden classificar-se bàsicament com a quists epidermoides, quists mesotelials i quists endotelials.

El diagnòstic diferencial és molt important per al tractament. L'ecografia i el mode doppler color poden donar pistes que són molt útils. Els abscessos, infarts, neoplàsies quístiques i aneurismes esplènics es poden diferenciar fàcilment pels símptomes associats.

La US, la TC o la RM amb contrast són tècniques radiològiques que poden ajudar a definir i descriure millor algunes característiques addicionals o les relacions perisplèniques de les lesions.
En aquest estudi, es presenta el diagnòstic diferencial de les lesions quístiques esplèniques que hem experimentat en els darrers 7 anys a 3 grans hospitals universitaris. S'ha observat que els artefactes de centelleig dins del quist, van ser observats gairebé exclusivament en quists de tipus epidermoide i poden introduir-se com un nou signe ecogràfic patognomònic. Durant el període 2005-2022, tots els quists epidermoides esplènics van ser registrats prospectivament i seguits a l'Hospital Universitari Akdeniz d'Antalya. Els artefactes de centelleig ecogràfics en algunes lesions quístiques que van resultar ser quists epidermoides es van detectar per primera vegada el 2005, i aquesta característica es va buscar en tots els casos esplènics quístics a partir de llavors. Entre el 2015 i el 2022, tots els quists epidermoides esplènics van ser buscats retrospectivament al PACS dels departaments de Radiologia de l'Hospital Universitari Medeniyet d'Istanbul i del de l'Escola de Medicina de la Universitat de Koç).

Retrospectivament, els quists esplènics es van dividir en 5 grups: quists epidermoides, quists epitelials simples, quists hidatídics, pseudo quists i quists indeterminats. S'hi van incloure únicament els quists i es van excloure els abscessos d'aparença quística, els infarts i les lesions neoplàsiques (com els limfangiomes quístics i els aneurismes). Va ser possible registrar tots els quists esplènics a dues institucions durant un període de 7 anys i durant l'últim any a l'hospital universitari més gran. Rebem l'aprovació del protocol de recerca del Comitè de Revisió Institucional (IRB) amb un número de 2022.198.IRB1.075 per HD.

La cerca retrospectiva va revelar 171 pacients amb quists esplènics. El nombre i el percentatge de quists van ser els següents: 125 quists simples (73 %), 10 quists epidermoides (6 %), 12 quists hidatídics (7 %) i 10 pseudo quists (6 %). En 14 casos (8 %) els quists es van acceptar com a indeterminats, 12 probablement epidermoides i 2 probablement pseudo quists. Es van registrar les dimensions, el gruix de la paret, els ressons interns, els septes, els nòduls murals o els components sòlids de totes les lesions quístiques esplèniques. L'obtenció d'imatges en mode doppler també va ser una part essencial de l'examen. Es van analitzar els components sòlids, la paret i els envans en mode doppler per detectar qualsevol flux sanguini. També es van registrar els artefactes centellejants que acompanyaven els ecos interns.
L'artefacte de centelleig és ben conegut com un artefacte darrere de superfícies reflectores fortes com el gas-aire, les litiasis i alguns objectes metàl·lics. Els quists esplènics són poc freqüents; la majoria són quists petits i simples que poden ser objecte de seguiment. En general, no creixen i no produeixen símptomes. Els quists esplènics epidermoides han de ser objecte de seguiment, ja que sovint creixen més de 5-6 cm de diàmetre i causen símptomes de pressió.

L'artefacte de centelleig és ben conegut com un artefacte darrere de superfícies reflectores fortes com el gas-aire, les litiasis i alguns objectes metàl·lics. Els quists esplènics són poc freqüents; la majoria són quists petits i simples que poden ser objecte de seguiment. En general, no creixen i no produeixen símptomes. Els quists esplènics epidermoides han de ser objecte de seguiment, ja que sovint creixen més de 5-6 cm de diàmetre i causen símptomes de pressió.

El diagnòstic diferencial dels quists epidermoides és possible mitjançant la recerca de l'artefacte de centelleig a l'ecografia Doppler color. No s'espera que els ressons interns del pseudo quist ni del quist hidatídic creïn un artefacte de centelleig.

Encara que les opcions de tractament dels quists esplènics varien, generalment s'accepta que 5-6 cm de diàmetre és un valor de tall per considerar la intervenció. Les intervencions inclouen aspiració percutània i escleroteràpia, i extirpació quirúrgica laparoscòpica o oberta del quist, preservant la melsa, si és possible. L'esplenectomia pot ser la darrera opció. Els quists epitelials petits que tenen menys de 5-6 cm de diàmetre poden ser seguits per ecografia anualment. Els quists epidermoides generalment s'engrandeixen amb el temps i s'han d'extirpar quirúrgicament. Els quists hidatídics es poden tractar mitjançant drenatge percutani i escleroteràpia. Els pseudoquists, que es creu que són conseqüència d'un traumatisme, també poden ser objecte de seguiment. El drenatge percutani, la fenestració laparoscòpica i altres cirurgies de conservació de la melsa poden estar indicades segons els símptomes i la taxa de creixement dels pseudoquists.

Valoració personal

A l'àrea ecogràfica, l'ús d'artefactes, en teoria nocius, per al diagnòstic diferencial de les imatges adquirides és fonamental. El coneixement de les eines de l'ecògraf, com en aquest estudi, el doppler color, ajuda a optimitzar els temps d'estudi i consolida la seguretat dels diagnòstics per part del radiòleg informant. El diagnòstic i el seguiment ecogràfic és molt important en el tractament de les lesions quístiques esplèniques per plantejar les possibles opcions de tractament. L'ecografia i el mode doppler color brinden pistes que són clau en el diagnòstic diferencial dels diferents tipus de lesions.

Carlos Manuel Majado Iglesias
Complejo Universitario de Navarra - TSIDMN.

carmigles@gmail.com @carmigles