Valor diagnòstic de PET-amiloide i PET-Tau: una comparació cara a cara.

Valor diagnòstic de PET-amiloide i PET-Tau: una comparació cara a cara.

30.06.2021

Artículo original:  D. Altomare, C. Caprioglio, F. Assal, G. Allali, A. Mendes, F. Ribaldi et al. Valor diagnóstico de amiloide-PET y tau-PET: una comparación cabeza a cabeza. EJNMMI. 2021; 48:2200-2211.

DOI:  10.1007/s00259-021-05246-x

Sociedad:  Asociación Europea de Medicina Nuclear  @officialEANM

Paraules clau:  Amiloide, Tau, PET, Florbetapir, Flutemetamol, Flortaucipir.

Abreviaturas y acrònims utilitzats:  PET (Tomografia per emissió de positrons), FDA (Administració de Medicaments i Aliments), RMN (Ressonància magnètica nuclear), SCD (deteriorament cognitiu subjectiu), MCI (deteriorament cognitiu lleu).

Linia editorial de el nombre

European Journal of Nuclear Medicine and Molecular Imaging és la revista oficial de la Societat Europea de Medicina Nuclear, en ella podem trobar des d'articles originals fins consensos o guies i procediments.

L'exemplar de juliol està íntegrament dedicat a la malaltia d'alzheimer, en aquest trobem molts articles dedicats sobretot a PET-Tau i PET-amiloide, també hi ha alguns sobre biomarcadors. Cal destacar una revisió en la qual s'analitzen els resultats d'estudis per valorar la utilitat clínica de l'PET-amiloide.

 

Motius per a la selecció

La PET-Tau és una prova emergent que s'ha guanyat un lloc entre les revistes de medicina nuclear i existeixen molts articles, alguns d'ells en el mateix número de la revista, sobre aquesta.

En aquest moment en medicina nuclear s'empra el PET-amiloide per al diagnòstic de la malaltia d'Alzheimer. Gràcies a aquest estudi es resoldran dubtes com ara si la PET-Tau substituirà la PET-amiloide o si es complementaran. També cal saber, en el cas que es complementin, quina serà la primera prova a realitzar i si en algun cas es pot prescindir de la segona prova.

 

Resum

L'acumulació patològica de proteïnes amiloides i TAU són les principals involucrades en la malaltia d'Alzheimer. L'ús de radiofàrmacs basats en amiloide en PET va ser publicat fa 17 anys, però la Tau-PET és actual.

La PET-Tau amb 18F-Flortaucipir ha estat aprovada recentment per la FDA i de moment no hi ha evidències del seu valor diagnòstic.

En aquest article es pretén valorar el valor diagnòstic del PET-Tau, en termes de canvis etiològics en el diagnòstic i la confiança diagnòstica de la PET-amiloide i la PET-Tau individualment i en combinació.

Per calcular aquests canvis, dos neuròlegs van determinar l'estat cognitiu, la demència i el diagnòstic etiològic. També se'ls va demanar la seva confiança diagnòstica entre valors del 50-100%. Aquest procés el van seguir en tres temps diferents en funció de a quines proves tenien accés:

T0: Accés a història clínica i a l'informe de la RMN
T1: Accés a l'informe de la primera de les proves (PET-Tau o PET-amiloide)
T2: Accés a la prova restant

El disseny de l'estudi va ser plantejat com dos braços, cadascun amb la meitat dels pacients (136 en total). En el primer braç un neuròleg rebia primer (T1) l'informe de la PET-amiloide, l'altre rebia primer la PET-Tau. En el segon braç intercanviaven l'ordre.

Els resultats de l'estudi mostren els percentatges de canvi diagnòstic en funció de cada tècnica i si va ser donada com a primera opció (T1) o com a segona després de l'altra prova (T2):

PET-amiloide: 28% de canvi en T1. 9% en T2
PET-Tau: 28% en T1. 6% en T2.

En el cas que el diagnòstic etiològic base (T0) no coincidís amb el resultat de la primera PET (T1), els canvis van ser:

Els diagnòstics com a malaltia d'alzheimer en T0 van canviar a negatius en el 100% (28/28) dels casos en què la PET-amiloide va ser negativa. En el cas de PET-Tau va ser en un 76% (35/46). La PET-amiloide negativa va tenir més valor estadístic.
Els diagnòstics de no alzheimer a T0, van canviar a positiu en el 100% (10/10) dels casos en què la PET-amiloide va ser positiva. En el cas de PET-Tau va ser en un 60% (3/5). No hi ha diferència significativa, possiblement a causa de la petita grandària de la mostra.

En els casos en què el primer PET (T1) confirmava el diagnòstic T0 i no coincidia amb el segon (T2):

Els diagnòstics d'alzheimer es van modificar a negatius en un 36% (9/25) amb una PET-Tau negativa. El canvi va ser de 50% (1/2) en el cas de la PET-amiloide negativa. No hi ha diferència significativa.
Els diagnòstics de no alzheimer es van modificar en un 100% dels casos (2/2) després de la PET-Tau positiva. A la PET-amiloide el canvi va ser d'un 44% (7/16). No hi ha diferència significativa.

Els dos neuròlegs van coincidir entre ells en el diagnòstic base (T0) en un 71% dels pacients, després de rebre la primera prova (T1) la coincidència augment a el 87%, fins a arribar a 88% amb els dos estudis (T2).

Canvis en la confiança diagnòstica:

T1: la confiança diagnòstica va augmentar en un 18% quan es va donar la PET-amiloide com a primera opció, en el cas de la PET-Tau va ser un 19%
T2: quan van ser donades com a segona opció la confiança va augmentar un 5% en amiloide i un 4% en tau.

No hi ha diferència significativa en el canvi de confiança diagnòstica entre les dues tècniques.

Es van valorar els canvis en el diagnòstic i la confiança el mateix respecte l'estat cognitiu dels pacients, però en cap de les comparacions realitzades es va obtenir una diferència significativa.

Les discordances entre PET tau i amiloide es van donar en un 20% dels casos, el resultat final de cada neuròleg va ser el mateix que el PET-amiloide en un 55% per al primer i un 67% per al segon.

A l'article s'analitzen les dades també en funció de cada grup d'estat cognitiu (SCD, MCI), entre els quals s'ha de destacar:

Pacients amb MCI són els que major canvi diagnòstic després del primer examen (T1) tenen (35% en amiloide i 36% en tau).
En els pacients amb SCD la confiança diagnòstica en T1 augmenta més que en els altres grups (23% en amiloide i 26% en Tau), encara que això afecta molt poc en el diagnòstic final.
En els pacients amb demència la confiança diagnòstica no va mostrar grans canvis en T1 (14% amiloide i 10% tau).

Els autors descriuen les principals limitacions, sent la més important que estem davant d'un estudi retrospectiu, privant els neuròlegs de l'observació clínica dels pacients durant el diagnòstic base (T0). Serà necessària una ampliació de l'estudi de manera prospectiva i fent un seguiment dels pacients per valorar l'impacte de les tècniques en un diagnòstic final.

Una altra important limitació és que, a causa de la fase prematura de la PET-tau, actualment no existeixen referències clares sobre la positivitat de l'estudi.

Les troballes obtinguts van ser discordants amb la primera hipòtesi de l'equip que esperava un major valor diagnòstic de la PET-tau. Val a dir que els estudis sobre la PET-tau estableixen que:

La PET-tau demostra una millor correlació que la PET-amiloide amb els símptomes clínics.
La seva positivitat indica tant neuropatologia avançada tant d'amiloide com de tau.
Permet diferenciar entre patologies neurodegeneratives amiloide positiva / negativa.
Els dipòsits de tau estan relacionats amb altres marcadors de dany neurològic.

D'altra banda la PET-amiloide sembla ser més sensible en fases primerenques, a més com té un major recorregut podria tenir més rellevància per als clínics que la PET-tau.

Els autors, valorant els resultats, i tenint en compte que s'ha publicat en alguns casos la presència de tau en casos de demència frontotemporal, juntament amb el major impacte en el diagnòstic etiològic de la PET-amiloide negatiu pot haver decantat la balança de la comparació.

Les dues proves van augmentar la confiança diagnòstica en T1, o van forçar un canvi en el diagnòstic, sent de gran utilitat. Pel que fa a T2 també van augmentar lleugerament la confiança, encara que no tant com la primera prova.

 

Valoració Personal

Tot i que, com admeten els autors, l'estudi no és de el tot concloent ja que faltaria una fase prospectiva i una anàlisi de l'evolució a mig-llarg termini, em sembla molt interessant ja que se surt de la normalitat en els estudis en què es valora la PET-tau i el compara amb les tècniques actuals.

L'article té limitacions que els autors exposen perfectament i crec que s'ha fet una anàlisi exhaustiva de tots els factors a tenir en compte.

En definitiva ens trobem davant un gran article i que considero de gran utilitat clínica.

 

Hospital Albert Tomás Corella
Vall d'Hebron. TSID

atomos@vhebron.net

 

Noticias Relacionadas

Moviment longitudinal i rigidesa dels nervis de l'extremitat inferior mesurats amb ecografia i elastografia en població asimptomàtica i simptomàtica: Revisió sistemàtica i metaanàlisi.
Moviment longitudinal i rigidesa dels nervis de l'extremitat inferior mesurats amb ecografia i elastografia en població asimptomàtica i simptomàtica: Revisió sistemàtica i metaanàlisi.
Paper de la radiologia a l'avaluació d'esquelets de jaciments arqueològics.
Paper de la radiologia a l'avaluació d'esquelets de jaciments arqueològics.
Establiment de nivells de dosi de referència locals per a les exploracions de radiografia de tòrax i abdomen a la regió de l'Algarve, Portugal.
Establiment de nivells de dosi de referència locals per a les exploracions de radiografia de tòrax i abdomen a la regió de l'Algarve, Portugal.
Aspectes controvertits de les imatges a l'abús infantil: segona taula rodona del grup de treball sobre abús infantil de la Societat Europea de Radiologia Pediàtrica.
Aspectes controvertits de les imatges a l'abús infantil: segona taula rodona del grup de treball sobre abús infantil de la Societat Europea de Radiologia Pediàtrica.