Ètica professional en temps de Pandemia

Artur Roman. Treballador Social en Emergències

“Aprendre a estimar-se la vida quan la vida fa mal.” (Aprendiendo. Lluis Llach)

Els carrers estan construidos. La població està confinada per la pandèmia del maleït coronaviurs. Moltes persones han patit les seves seqüeles, i fins i tot algunes han perdut la vida. Certament, la situació és preocupant. Però tot i així hi ha centenars de professionals que compromesos en el servei als altres segueixen treballant dia a dia, conscients dels riscs que els hi comporta. Entre los profesionales que buscan ens trobem tots els que formem parte del Parc Taulí que aporten el saber i saber estar en situaciones tan críticas com l'actual.

No obstant, si en situacions ordinàries ja és habitual que sorgeixin de controvèrsies i conflictes amb usuaris/es, otros profesionales i/o grups, en casos de treballar en entorn d'alt estrès com l'actual, és d'esperar que aquest puguin Augmentar, fruït, entre otras causas de la presión asistencial, o mancança de recursos.

Per aquest motiu volem fer arribar algunes estratègies a emprar, tot esperant que serveixi per afavorir un millor clima laboral i minvar el levell de desconfort.

Les emocions són com reactius: No sempre gestionem correctament les emocions com: por, tristesa o ràbia. De vegades les volem contenir o negar-les. Si no els hi donem sortida
-trobant formes i espais adients per desconnectar o compartir- acabarà expressant-se de forma abrupta i de forma poc adient. Per evitar-ho, podem fer algunes accions com:

  • Prendre consciencia de l’emoció que experimento, sense negar-la.
  • Cuidar el to de les nostres paraules.
  • Evitem situacions, ens poden “disparar”, especialment si observem tensió en els altres.
  • Posposar la conversa per un moment més adient.
  • Utilitzar tècniques de respiració.

Semàfor emocional: Observa com estàs tu i com estan els altres. Aprofita els espais de serenor “verds” per parlar de temes delicats i evita quan tu o altres estiguin en situació de tensió “vermell”.

Posem el comptador a 0: No actuïs pensant i tenint en compte assumptes anteriors. Siguem comprensius amb els altres tal i com voldríem que ho fossin amb nosaltres. Si et dones compte que has estat tu qui ha actuat correctament sempre estàs a temps per
disculpar-te i agrair la seva comprensió. Esborra cada dia, abans de començar a treballar, el llistat de ofenses.

Utilitzem paraules que curen: Frases com “Segons el meu punt de vista”, “per mi és important que”, “t’agraeixo que”, “i tu què en penses?”, “en això tens raó”. o similars fan que l’altre persona estigui més receptiva als nostres desitjos. Els Reis d’Orient van portar tres paraules màgiques. “si us plau, gràcies i perdó”; si les utilitzes veuràs els resultats.

Busquem la intencionalitat positiva: Tots treballem pel benestar del pacient, per tant tots compartim la intencionalitat positiva. Tingues present que tothom fa el que creu que és millor en cada moment, d’acord als seus coneixements i capacitats. Busca aspectes en la que comparteixes la seva perspectiva, i fes-li saber. Afavoreix una actitud cooperativa proposant altres alternatives viables pel mateix fi. Potser totes les opcions són vàlides.

Clarifica: Habitualment ens expressem de forma poc detallada amb conceptes equívocs o subjectius. En qualsevol desacord, assegura’t de tenir tota la informació i el correcte significat de les paraules, demanat que et clarifiqui allò que no tens clar, fent un retorn
del que creus haver entès.

Separa la posició de la necessitat: Potser l’altre expressa de forma poc adient una necessitat legítima. No et quedis amb el “com” i coopera en ajudar-la a aconseguir el seu objectiu “el què”. Tingues en compte les diferències culturals en la forma d’expressar emocions i de relacionar-se.

Estableix criteris objectius: No et deixis endur per les emocions. Establiu prèviament criteris neutres i el més objectius possibles davant de desacords.

Aportem generositat: Siguem comprensibles i compassius amb aquelles persones que fruit de l’angoixa expressen de forma poc assertiva les seves preocupacions i necessitats. Potser necessiten expressar el seu mal estar i no disposen d’ eines més apropiades. Legitima la seva emoció.

Modelatge: Les actituds també es contagien. Intenta ser un model pels teus companys, companyes i persones que depenen de tu. Sigues coherent entre el que fas i el que dius.
Abans d’actuar pensa si el que faràs li agradaria als teus companys, familiars o a tu mateix en un altre moment.

Contagia: Genera esperança, comprensió, paciència col·laboració i flexibilitat. Quan es contagia treballem el mateix però patim menys.
La actual pandèmia és una oportunitat per deixar l'empremta del qui som. Aprofita aquesta situació per millorar el teu currículum emocional.

Artur Roman Soler
TSIDMN i Mediador
Treballador social en emergències

Noticias Relacionadas

Homologació de titols.
Homologació de titols.
Tenim uns tècnics meravellosos, però...
Tenim uns tècnics meravellosos, però...
Resolució CIMER23
Resolució CIMER23
CIMER23
CIMER23